Cercar en aquest blog

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Amor clandestí


El meu és un amor clandestí,
Il·legal, sense papers,
Que no existeix
Més que en ell mateix.
Ningú no el sap.
Ningú no el sospita.

Sóc un nàufrag
En terra estranya.
El meu cap, desorientat,
Reconstrueix escenaris,
Recrea imatges.
Passat i present es confonen,
Es fusionen en un univers nou:
Ignot, desconegut, perillós.


(Imatge del bloc Reflexos de llum)

14 comentaris:

Six X ha dit...

Viure un amor clandestí et destrueix, et consumeix lentament, oblides qui ets perquè t'amagues de tothom que pugui descubrir el teu secret, per acabar amagant-te de tu mateix.

Lydia ha dit...

Los amores clandestinos pueden ser peligrosos, acechantes, cargados de temores y sin embargo, tienen mayor fuerza que los más abiertos..

maria ha dit...

Trist amor clandestí...

Kelly ha dit...

¿Y quién renuncia a ese amor clandestino?

mar ha dit...

L'amor?

Lliure!

Sempre!

El Company de Venus ha dit...

Six X: Suposo que és una manera de veure-ho, però també es pot tenir
una mentalitat més oberta.

Lydia: Dicotomía siempre difícil.

Maria: Trist... o no... potser.

Kelly: Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra... o
resisteixi la temptació.

Mar: Com deia el cantant... Visca la llibertat!

polaroid mental ha dit...

l'amor és el que et fa sentir viu,
n'hi ha tantes maneres d'estimar...

El Company de Venus ha dit...

Polaroid: Tantes i tan diverses... i sovint ens tanquem tant en banda... la societat ens encotilla tant...

moonlight ha dit...

amors clandestins... aix, que perillosos que poden arribar a ser!

El Company de Venus ha dit...

Molt perillosos...

llenguaddicta ha dit...

L'amor clandestí condueix al desamor. ¿Quin sentit té estimar si no pots cridar-ho als quatre vents? ¿I qui no ha viscut mai un amor clandestí?

Gràcies Company, avui aquest poema em sembla fet per a mi.

El Company de Venus ha dit...

Llenguaddicta: Doncs te'l pots posar a la capçalera del llit i emmarcar-lo si vols. Pren-lo com un regal.

Guspira ha dit...

Amor clandestí, trobades secretes, desig fervorós, cors a mil...

El Company de Venus ha dit...

Guspira: És el que tenen els amors clandestins, no?