Cercar en aquest blog

dijous, 17 de juny de 2010

Del tren estant


Desperta el dia,
Mandrós,
Amb la calitja canicular.

A través de la finestra
El teu esguard em segueix
Em contempla,
Talment una obsessió.

Passa rabent el paisatge.
Taques de colors desdibuixades,
Sense forma.

Només els teus ulls,
La teva mirada,
Enrocada dins meu,
Hoste deliciós, delicat.

10 comentaris:

òscar ha dit...

Delicadament deliciós el teu apunt.

Rita ha dit...

I exquisit... :-)

Xavier Aliaga ha dit...

Ja feia temps, ho trobàvem a faltar. Molt bonic.

El Company de Venus ha dit...

Gràcies, Òscar. Un plaer tornar a sentir les vostres paraules. De debó.

Rita: Gràcies. Un plaer immens, també.

Xavier: Sí que feia temps, sí. Massa!

mar ha dit...

sensacions i sentiments ben agombolats pel dolç sacseig del tren...

m'agrada aquest nou racó!

Francesc Mompó ha dit...

Hoste deliciós, com tot el poema.
Salut i Terra

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

la imatge és preciosa, delicada..
l'instant de mirades uff!

m'agrada.

instants!

polaroid mental ha dit...

quin bon despertar,
intim i tranquil
talment mereix un bon dia

El Company de Venus ha dit...

Mar: Gràcies, Mar. S'han de canviar d'aires. I en el viatge cap a aquest nou racó, un petit viatge en tren.

Francesc: Gràcies. Salut i terra.

Joan:_ Moltes gràcies, de debó. L'instant de les mirades és deliciós.

Polaroid: Celebro que aquest sigui un dolç despertar. Gràcies.

moonlight ha dit...

canvi de look!