Cercar en aquest blog

dijous, 16 de desembre de 2010

Pintor



La llum tènue il·lumina l’estança.
L’olor dels pigments inunda l’aire.
Com un vell artesà,
El pintor dibuixa les línies sinuoses
Del cos femení.

Tot és quiet a la cambra.
El temps s’ha aturat
I sembla que contempli l’obra magna
Del creador.

A poc a poc, els traços prenen forma,
Les línies convergeixen
Fins a definir un cos jove.

Els colors es combinen.
Ombres i contrastos
Moldegen allò que només eren traços fugaços.

L’espelma s’esllangueix
En la calidesa de la cambra.
Mes no cal ja més llum.

Com Fènix reneix de ses cendres,
El cos de la donzella
Irradia un reflex intens,
Encegador.

Nua sobre llençols de setí,
Obre els ulls amb el darrer traç del mestre.
Sent el pessigolleig del pinzell
Que esmena les darreres imperfeccions
Del seu cos perfecte.

Obre els ulls.
Esguarda poruga el pintor.
I abaixa avergonyida la mirada
Davant el Creador.

7 comentaris:

Rita ha dit...

Deliciós! :-)

Violeta ha dit...

Preciós quadre que parteix de la bellesa de la realitat nua...

Preciós poema...

El Company de Venus ha dit...

Rita: Gràcies.

Violeta: Gràcies, també.

Molt agraït a totes dues.

mar ha dit...

una pintura ben poètica...

Guspira ha dit...

Un ambient càlid, una llum tènue un cos tebi, un pinzell traçant les línies del cos... En fi, un marc ideal per fer volar la imaginació...
Qui pogués ser mussa d'aquest pintor...
M'ha agradat molt!

Guspira ha dit...

Et desitjo molt bon any, guapo!
Una abraçada!

El Company de Venus ha dit...

Mar: Cert, poètica i sensual.

Guspira: Per ser-ne la musa, només cal tancar una mica els ulls i deixar anar la imaginació. Gràcies. I bon any.