dimarts, 19 de juliol de 2011

Oasi


Estiu d'emergències
de desig.
Sol de s'horabaixa
sobre cossos nus,
salats de mar,
perles perfectes
escampades damunt la pell.
Polsim de terra
escampada pel vent
duneja el teu cos.
El desig urgent
cerca l'oasi,
talment un miratge.

3 comentaris:

Violeta ha dit...

Quina carícia de poema, les seves paraules em besen la pell..

mar ha dit...

un plaer tornar-te a llegir...
desitjos d'estiu?
...

El Company de Venus ha dit...

Violeta: Gràcies per les teves paraules. Espero que els besos de les paraules hagin estat plaents...

Mar: Sí, ha estat una desconnexió per agafar forces... Desitjos d'estiu? Sí, i tant.