Salta al contingut principal

Pensaments



T'has perdut en pensaments
que et retornen al cap
cíclicament, obsessivament.

Tanques els ulls
en la tarda tediosa,
les finestres mig tancades,
el silenci relaxant.

Dos cossos tocant-se,
devorant-se els racons,
aspirant les aromes,
paladejant els sabors.

Penaments que prenen textura
a mesura que les mans avancen
i ressegueixen antics camins
descoberts i explorats.

L'últim pensament et duu al regne
de la vigília,
al precipici entre el son i la realitat,
encoixinada en un dolç plaer
que et recorre el ventre.

Comentaris

mar ha dit…
pensaments que construeixen realitats...
Guspira ha dit…
Deliciosos versos per recrear-s'hi... Ara em vénen ganes de tancar els ulls, de perdre'm en pensaments, de resseguir antigues carícies i sotmetre'm a aquest dolç plaer... Com el plaer de llegir-te amb els ulls ben oberts...

Que tinguis una molt bona diada, Company!

Una abraçada!
Mar: Els pensaments, moltes vegades, de tan vius esdevenen realitats (amb els ulls tancats).

Guspira: Si ho he entès bé, llegeixes amb els ulls oberts (òbviament) i imagines amb els ulls tancats (també òbviament). No seré indiscret i no demanaré si et vas perdre en pensaments plaents i si vas reviure antigues carícies...
Yolanda ha dit…
Pensaments que es converteixen en accions...

M'agradat molt, es maco llegir en català, encara que jo no soc capaç de fer-ho...

Et segueixo.
Gràcies, Yolanda. I benvinguda a aquest racó. Passa quan vulguis.
Guspira ha dit…
No siguis indiscret... ni dolent! :)

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.