divendres, 7 de juny de 2013

Ganes de tu




Menjar-te
cruspir-te
devorar-te
endrapar-te
embocar-te
engolir-te
manducar-te
esmorzar-te, dinar-te i sopar-te,
àdhuc berenar-te
pellucar-te
picar-te i piscar-te
rosegar-te
minjar-te...
goludament extasiada,
fins que se m'ompli la boca
i tornar-te a menjar
a cruspir
a devorar...
perquè tinc ganes de tu

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ulls,

dents,

dits,

delit de carn endins amb veu grotesca!

I amb la nuesa t'envaeixo la pell vibrant

i m'hi arrapo a ella i t'arrenco l'alè de l'ossada.

I quan sóc damunt la roca

passejo els ulls encesos

per la petxina que et prem la gana.


Oh, compacta i adelerada olor de mar!

http://www.youtube.com/watch?v=MGN5Gsmw5ko

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Guspira ha dit...

Mmmm... quantes ganes, no...?

Són uns versos suggeridors i a mesura que vas llegint es tornen excitants...

El Company de Venus ha dit...

Són uns versos que traspuen ganes, sí. I que es tornen cada volta més i més excitatnts.