dissabte, 1 d’octubre de 2016

Ho hem fet tot bé


Com sempre, ho hem fet tot bé.
O gairebé tot.
Estimar-nos. Mig camí entre serenitat
i bogeria, no sempre en equilibri.
Respectar-nos. Fins on la capacitat humana
ens ha deixat veure.
Mirar-nos al ulls
i ser còmplices de petits detalls
que al final són els que omplen
la nostra quotidianitat.
Riure. Riure'ns de tot i de tothom,
començant per nosaltres mateixos.
Plorar. Pels altres (molt)
i per nosaltres (no tant).

Com sempre, ho hem fet tot bé.
O gairebé tot. I ha estat bonic.
Rematadament bonic.


1 comentari:

joan gasull ha dit...

al fet de parlar amb passat denota que alguna cosa s'ha acabat? si és així, sempre ens queda tot el que va ser.