Et preguntes per què et banyes sola.
Mentre l’aigua fa cascades
Baixant per la teva pell,
Rierols de corrents zigzaguejants.
Mentre l’escuma uniformitza
El teu cos,
Omplint els buits de la soledat.
Mentre els dits humits
Cerquen altres humitats,
Plaers incipients
Pel reialme de la teva geografia.
Et preguntes per què et banyes sola.
La solitud és el teu espai
De voluptuositat,
De concessió egoista al plaer.
8 comentaris:
Preciós, Company.
Petons regalimants...
de vegades...
banyar-se sola...
té el seu què...
oi?
petons des de la solitud del meu espai...
bon cap de setmana!
Esto me suena a mí de algo...
Pero este sí que lo tendrías que haber puesto en los dos idiomas...
Poesia en una simple dutxa...
Ets boníssim!
Aquesta capacitat que tens de veure erotisme i sensualitat a qualsevol lloc, en cada cosa, m'encanta i te'n felicito!
Violeta: Gràcies, moltes gràcies. Per les gràcies i els petons.
Mar: Oi tant que té el seu què.
Baile Antiguo: En la segunda edición, pues. Gracias por la idea.
Maria: Gràcies. La poesia és a tot arreu.
Rita: Gràcies, Rita. La poesia és allà on la vulguis veure.
quin bany...m'hi acompanyes? a mi m'agrada la companyia..
saó ferma del préssec
banyat per la brisa
a la ribera de l’Ebre
així és el tast
de ta pell
sentor de lo riu
Publica un comentari a l'entrada