Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
Comentaris
Un petó company
Diuen que és pel cap per on es comença a podrir el peix, però és pels peus per on comença a morir la passió.
Salut i xancletes noves.
de sobres...
i com més desig percep... més allarga el joc...
bon cap de setmana!
Bonic recull de sensacions. Bona setmana.
Josep: O pels peus comença a néixer la passió...
Maria: La sensualitat és proporcional a la mirada.
Rita: Immens i inaccessible.
Mar: Deu ser això, exacte. Doncs fa de mal suportar.
La RaTeta Miquey: Tot té el seu punt d'erotisme.
Kelly; Gràcies.
Moonlight: Veig que teniu les coses clares.