Amb aquell accent apitxat
Que em fa somriure
Parles d’històries fictícies,
Escrites en fulls satinats,
Tal volta esgrogueïts ja.
Passat, present i futur
Condensat en milers de pàgines
Que m’envolten,
Que t’envolten.
Escolto la música de les paraules
Que em duen a terres de sol,
De còdols secs,
De sòl eixut,
Amarada d’història.
Fantasiejo, com el poeta.
Amb delit.
Amb els ulls closos.
Foll de desig.
10 comentaris:
Les paraules són tan importants com poden ser-ho les carícies. Et poden dur on no has estat mai.
Ací, ben a prop , es parla apitjat...
Paraules molt sensibles les teves..,
Una abraçada company
M'he passejat per el teu blog.. hi ha escrits preciosos! Igual que el d'avui, m'encanta el segon paràgraf...
En todo momento disfrutar de la brisa que hace la música de tus palabras...
I, pot ser que ella no pugui imaginar, que el simple so de les seves paraules despertin aquest desig ¿o sí?
I és que quan el desig és present... qualsevol llengua, accent o gir idiomàtic suposa un alicient més en el joc dels amants...
Six X: Cert, a vegades les paraules són més excitants que una visió en concret. Erotisme!
Albanta: Gràcies. Des del nord.
Clara: Gràcies, Clara, i benvingda. Sempre és obert, tu mateixa. Pots passar, triar i remenar.
Lydia: Música de tus palabras... Que excesivo, por Dios.
Kelly: Això ja no ho sé. Potser sí. Potser no.
Mar: Totalment d'acord. Músiques diferents amb un mateix sentit.
les paraules poden ser màgiques!
Ui! és que l'accent apitxat té un no sé què, eh? :)
Les paraules ens poden dur el millor desig, ens poden despullar sense adonar-nos-en...
M'agrada...
El poder de les paraules pot ser brutal i extremadament excitant... :-)
Publica un comentari a l'entrada