Seiem tots al voltant de la taula
parada amb totes les gales
per al retrobament.
Tots ens mirem.
Parlem.
Uns amb els altres,
els altres amb els uns.
Converses intranscendents,
de records passats,
de realitats presents,
de projeccions futures.
I en el creuament de mirades
hi ha les espurnes del desig del passat.
D'aquells somnis i fantasies no reeixides,
de besos no fets,
d'abraçades no sentides,
de carícies guardades
al calaix de la memòria,
imaginades a la punta dels dits.
La miro i em mira.
Encara hi ha la timidesa de quinze?, vint? anys enrere.
Les nostres vides han canviat,
nosaltres potser no tant.
Sé que aquesta nit,
quan s'aixequi la taula,
passarà com temps ençà:
ens mirarem, potser ens toquem les mans,
ens acomiadarem, ens tornarem a mirar,
i cadascú seguirà el seu camí.
I en el silenci de la cambra,
recrearé les fantasies del desig,
recorreré una vegada més el teu cos nu,
tantes voltes imaginat,
tantes voltes tastat i olorat
en la solitud que m'acompanya.
I imaginaré que tu, des de la distància,
en connexió telepàtica,
també m'imagines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada