T'he perdut. Ho sé.
No ha estat d'avui per demà.
Ha estat un procés invisible
als meus ulls, als teus.
Enverinadament dolç,
com un caramel mortal
d'efectes demolidors.
Tan és quan va començar.
Però quan mires enrere
i endavant i sotges el present
veus que hi ha un abisme
entre l'abans i l'ara.
Maleït temps que passa
com el paisatge en un tren,
incapaç de copsar detalls
que llauren de sal
un amor antic.
Tinc por de la pèrdua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada