Salta al contingut principal

Ortus

L'ocàs ha tornat ortus.
Amb una lentitut deliciosa,
però que m'ha cegat els ulls,
curulls de llàgrimes
amb la llum que ho omple tot
i asseca la tristesa.
Les formes es tornen a dibuixar.
Allà llunyà veus que és pròxim.
Tot és com era abans
però res no és igual.
Sóc el mateix que era abans
però ja no ho sóc.
L'albada m'abraça
amb la seva calidesa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.