El far

Estic enamorat dels teus pits. Mentre dorms, nua, mig destapada, els contemplo. Contemplo l’espectacle de la natura del teu cos. Es bressolen seguint el moviment de la respiració. No puc evitar de quedar-me embadalit, com si fos un nadó. La llum de matinada entra, temerosa encara, per la finestra. Les ombres moren lentament i la llum fa visibles les formes sinuoses. I allà estan. Ferms, càlids, suaus.

Els acarono amb la punta dels dits, i et mous, molt lleugerament, com si se’t trenqués la son, però tornes a caure adormida. I noto la teva escalfor. Torno a passar els dits, aquest cop a prop del mugró, que reacciona immediatament al crit d’alerta. Sento que el meu alè s’accelera i acosto el cap a la teva sina. Veig com el mugró, excitat, s’erigeix com un far per al navegant. Ell és el meu far. Acosto la punta del dit de nou i veig com els porus reaccionen immediatament. Un raig de llum surt de l’aureola. Un raig de llum que m’indica el camí del plaer. Els meus llavis, suaument, mentre encara dorms, l’acaronen.