Cercar en aquest blog

dissabte, 17 de maig del 2008

Sense esma

Hi ha dies en què es fa difícil pensar amb claredat. Fa pocs dies que m'obsessiona un fantasma, un ésser sense rostre però amb ànima, amb molta ànima; un ésser que ha tret les teranyines dels desigs que romanien amagats.

3 comentaris:

Guspira ha dit...

Aquesta sensació és impressionant! Trobo fascinant no poder pensar amb claredat perquè algú envaeix els meus pensaments. És romàntic, no? Si més no, jo ho trobo...

El company de Venus ha dit...

Guspira: I angoixant alhora.

mar ha dit...

quan els desigs surten de l'amagatall... ja podem tremolar!
no hi ha qui els mantingui a ratlla...