Hi ha dies en què es fa difícil pensar amb claredat. Fa pocs dies que m'obsessiona un fantasma, un ésser sense rostre però amb ànima, amb molta ànima; un ésser que ha tret les teranyines dels desigs que romanien amagats.
Aquesta sensació és impressionant! Trobo fascinant no poder pensar amb claredat perquè algú envaeix els meus pensaments. És romàntic, no? Si més no, jo ho trobo...
Hi ha dies en què es fa difícil pensar amb claredat. Fa pocs dies que m'obsessiona un fantasma, un ésser sense rostre però amb ànima, amb molta ànima; un ésser que ha tret les teranyines dels desigs que romanien amagats.
3 comentaris:
Aquesta sensació és impressionant! Trobo fascinant no poder pensar amb claredat perquè algú envaeix els meus pensaments. És romàntic, no? Si més no, jo ho trobo...
Guspira: I angoixant alhora.
quan els desigs surten de l'amagatall... ja podem tremolar!
no hi ha qui els mantingui a ratlla...
Publica un comentari a l'entrada