I vull menjar-te els llavisi fondre'm en els teus ulls
i que em miris profundament
i que em desitgis com el primer dia.
si pogués dir-te com t'estimo,
si pogués abraçar-te, besar-te,
acaronar-te, llepar-te,
resseguir el teu cos amb la mirada,
amb les mans, amb la llengua.
si em deixessis amarar-me del teu aroma,
l'aroma del desig, l'aroma del pecat,
els dies prohibits, les hores dolces
al teu costat, cos contra cos.
Així com aquell que, perdut enmig d'una tempesta,
clama al cel perquè el temporal amaini,
jo aixeco els ulls i miro els núvols negres que m'envolten
i cerco el far, infatigable, el far dels teus ulls.
7 comentaris:
Aquest no ha estat tan eròtic com l'anterior, eh, més aviat romàntic, quelcom que m'encanta, per cert. M'encanta la última estrofa...
En realitat és un homenatge a un gran poeta valencià, Ausiàs March, conegut, entre altres coses, per les comparacions a l'estil d'aquesta: Així com cell...
Gràcies, Rosseta...
Una abraçada i un petó ben romàntic.
El pròxim ja el faré més eròtic.
Desig, fam, sed, remembrança, caliu, pèrdua, angoixa, por, retrobament, somriures... Estàs ben enamorat, eh?
Bo, bo!
Guspira: Ausiàs March és un dels meus mestres.
ja ho he notat, ja... Pot ser és que ets de Gandia? Pot ser és que escrius sobre allò que t'obsessiona? l'amor? el sexe? Veig en els teus escrits una dona propera a tu, però en d'altres, encara hi trobo aquell punt d'idealització tan característic en els nostres mestres italians. I deixa'm fer-te una última pregunta... Totes aquestes línies teves estan escrites des d'un jo en concret? Pot ser des del teu propi jo?
Sigui com sigui, m'encanta!
Guspira: Tens ull clínic, Guspira. Sí, hi ha una dona a prop, però sense perdre la visió de tot el món femení que m'envolta.
No sóc de Gandia, per bé que tinc arrels valencianes, més del sud de València. Sobre el jo poètic... fes-me un correu a 2anonim2@gmail.com i t'ho explico més pausadament, si vols.
Publica un comentari a l'entrada