I vull menjar-te els llavisi fondre'm en els teus ulls
i que em miris profundament
i que em desitgis com el primer dia.
si pogués dir-te com t'estimo,
si pogués abraçar-te, besar-te,
acaronar-te, llepar-te,
resseguir el teu cos amb la mirada,
amb les mans, amb la llengua.
si em deixessis amarar-me del teu aroma,
l'aroma del desig, l'aroma del pecat,
els dies prohibits, les hores dolces
al teu costat, cos contra cos.
Així com aquell que, perdut enmig d'una tempesta,
clama al cel perquè el temporal amaini,
jo aixeco els ulls i miro els núvols negres que m'envolten
i cerco el far, infatigable, el far dels teus ulls.
Comentaris
Gràcies, Rosseta...
Una abraçada i un petó ben romàntic.
Bo, bo!
Sigui com sigui, m'encanta!
No sóc de Gandia, per bé que tinc arrels valencianes, més del sud de València. Sobre el jo poètic... fes-me un correu a 2anonim2@gmail.com i t'ho explico més pausadament, si vols.