Salta al contingut principal

Així com aquell...

I vull menjar-te els llavis
i fondre'm en els teus ulls
i que em miris profundament
i que em desitgis com el primer dia.

si pogués dir-te com t'estimo,
si pogués abraçar-te, besar-te,
acaronar-te, llepar-te,
resseguir el teu cos amb la mirada,
amb les mans, amb la llengua.

si em deixessis amarar-me del teu aroma,
l'aroma del desig, l'aroma del pecat,
els dies prohibits, les hores dolces
al teu costat, cos contra cos.

Així com aquell que, perdut enmig d'una tempesta,
clama al cel perquè el temporal amaini,
jo aixeco els ulls i miro els núvols negres que m'envolten
i cerco el far, infatigable, el far dels teus ulls.

Comentaris

Anònim ha dit…
Aquest no ha estat tan eròtic com l'anterior, eh, més aviat romàntic, quelcom que m'encanta, per cert. M'encanta la última estrofa...
En realitat és un homenatge a un gran poeta valencià, Ausiàs March, conegut, entre altres coses, per les comparacions a l'estil d'aquesta: Així com cell...
Gràcies, Rosseta...
Una abraçada i un petó ben romàntic.
El pròxim ja el faré més eròtic.
Guspira ha dit…
Desig, fam, sed, remembrança, caliu, pèrdua, angoixa, por, retrobament, somriures... Estàs ben enamorat, eh?
Bo, bo!
Guspira: Ausiàs March és un dels meus mestres.
Guspira ha dit…
ja ho he notat, ja... Pot ser és que ets de Gandia? Pot ser és que escrius sobre allò que t'obsessiona? l'amor? el sexe? Veig en els teus escrits una dona propera a tu, però en d'altres, encara hi trobo aquell punt d'idealització tan característic en els nostres mestres italians. I deixa'm fer-te una última pregunta... Totes aquestes línies teves estan escrites des d'un jo en concret? Pot ser des del teu propi jo?
Sigui com sigui, m'encanta!
Guspira: Tens ull clínic, Guspira. Sí, hi ha una dona a prop, però sense perdre la visió de tot el món femení que m'envolta.
No sóc de Gandia, per bé que tinc arrels valencianes, més del sud de València. Sobre el jo poètic... fes-me un correu a 2anonim2@gmail.com i t'ho explico més pausadament, si vols.

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.