Cercar en aquest blog

dimecres, 30 de juliol del 2008

Si fos una dona

Si fos una dona
M’agradaria que em seduïssis,
Suaument, sense presses,
Sense cops amagats.

Que em desafiéssis amb la mirada,
Que insinuessis desig, passió,
Que demostressis franquesa,
Que no fossis poruc.

I un cop encesa l’alarma,
Deixaria córrer els instints.
Ningú com jo sap què m’agrada,
Què m’excita completament.

Estira’t aquí al llit,
Deixa que la meva llengua
Recorri el teu cos,
Que conquereixi terres inhospites,
Que descobreixi el focus del plaer.

Coll, orelles, mugrons, melic.
El camí em duu al teu sexe,
Com un far en la immensitat de l’oceà.

I allà m’hi arrecero,
Per refugiar-me de la tempesta.
M’hi aferro amb passió,
Hi poso l’ancla de la nau.

I miro la teva cara,
Miro els teus ulls:
Dues espurnes profundes
Que revelen el teu pensament.

Si fos una dona
M’agradaria tenir-te sota meu,
Sentir l’escalfor del teu cos,
L’excitació que palpita dins teu.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

I si fos un home? jajjaja Ara et toca un poema al revès,eh jajajja

El company de Venus ha dit...

Vinga, començarem a pensar-hi. De fet, serà un pel més fàcil, crec. Els homes sóm més senzills.

Eli ha dit...

I com que ets un home...
Tu li fas tot això a les dones...?
Almenys ja saps el que ens agrada, no???
;-)

El company de Venus ha dit...

Bé, en la mesura del possible, i el que em deixen, faig el que puc. Vols que ho provem?
Per cert, bones vacances.

Jordi ha dit...

Està molt bé i sense ànims de tocar la moral, és llàstima que ancla s'escriu àncora en català.
Salutacions

El Company de Venus ha dit...

Jordi: I ara, s'agraeix molt la precisió. Benvingut.

mar ha dit...

i sent una dona...
m'encantaria trobar aquest home...