Tinc un somni: Estimar-te com el primer dia,
Com aquell encontre que havia de ser fugaç.
Besar-te golosament,
Assaborir el teu cos,
Racó a racó.
Perdre la noció del temps,
Deixar que el rellotge marqui les hores,
Que el dia i la nit es confonguin.
Tinc un somni:
Que el temps no apagui la flama,
Que la rutina no consumeixi la nostra passió.
Tenir-te a prop
I sentir el foc del primer instant,
L’excitació primigènia, visceral.
Veuret’ nua, a contrallum,
Talment com el primer dia,
La silueta retallada a l’àmpit.
Tinc un somni:
No perdre aquests instants
Que el vent no s’endú.
Que tu i jo encara siguem
Dos animals en zel.
3 comentaris:
Aquest "dream" és el més desitjat per tots els amants, eh? Tant de bo l'encanteri dels primers temps d'amor fos etern... Tant de bo aquell instant en què mires a l'altre i perds el món de vista perpetués... Tant de bo la rutina no existís. Però per sort, encara ens queden els somnis! En l'últim vers, saps a qui m'has recordat? Al gran poeta Estellés amb els seus amants de València.
Guspira: La rutina és la pitjor malaltia. Però, com dius, queden els somnis, i l'empenta per no perdre la passió. Gràcies per l'elogi estellesià, el gran poeta contemporani de l'amor valencià.
si tens aquest somni.. l'únic que has de fer és somniar-lo i desitjar-lo cada dia, intensament... i es farà realitat... t'ho ben asseguro...
Publica un comentari a l'entrada