dilluns, 18 d’agost de 2008

I have a dream

Tinc un somni:
Estimar-te com el primer dia,
Com aquell encontre que havia de ser fugaç.

Besar-te golosament,
Assaborir el teu cos,
Racó a racó.

Perdre la noció del temps,
Deixar que el rellotge marqui les hores,
Que el dia i la nit es confonguin.

Tinc un somni:
Que el temps no apagui la flama,
Que la rutina no consumeixi la nostra passió.

Tenir-te a prop
I sentir el foc del primer instant,
L’excitació primigènia, visceral.

Veuret’ nua, a contrallum,
Talment com el primer dia,
La silueta retallada a l’àmpit.

Tinc un somni:
No perdre aquests instants
Que el vent no s’endú.
Que tu i jo encara siguem
Dos animals en zel.

3 comentaris:

Guspira ha dit...

Aquest "dream" és el més desitjat per tots els amants, eh? Tant de bo l'encanteri dels primers temps d'amor fos etern... Tant de bo aquell instant en què mires a l'altre i perds el món de vista perpetués... Tant de bo la rutina no existís. Però per sort, encara ens queden els somnis! En l'últim vers, saps a qui m'has recordat? Al gran poeta Estellés amb els seus amants de València.

El company de Venus ha dit...

Guspira: La rutina és la pitjor malaltia. Però, com dius, queden els somnis, i l'empenta per no perdre la passió. Gràcies per l'elogi estellesià, el gran poeta contemporani de l'amor valencià.

mar ha dit...

si tens aquest somni.. l'únic que has de fer és somniar-lo i desitjar-lo cada dia, intensament... i es farà realitat... t'ho ben asseguro...