Cercar en aquest blog

dimarts, 23 de setembre del 2008

Amant

Estirada sobre una roca
Ofereixes el teu cos nu a Neptú
Que amb la seva fitora
Esguarda el reialme del mar.

Estirada sobre l’arena
El sol acarona la teva pell,
Bruna, colrada per vivències
Quotidianes.

Estirada a la vora de la mar
Les onades recorren el teu cos nu.
Dibuixen formes fugisseres,
Capricioses.

Besen el teu territori,
Talment com l’amant
Que et captiva,
Que et fa sentir plena,
Que et desitja nit i dia.

Et deixes esguardar.
Acaronar,
Besar.
Extasiada de plaer.

3 comentaris:

mar ha dit...

quin plaer més intens el de sentir-se acariciada per les onades...
i pel sol...
i per la brisa...
i respirar fons...
i sentir...

sentir el contacte de nueses diverses, del cos, de la sorra, de la roca, de l'aigua...
i sentir-se besada per tots els elements...

un plaer indescriptible i únic...

altre cop, m'has fet enlairar...
i desitjar...
i somniar...
i viure...

Gràcies company!

Guspira ha dit...

Un entre tants,
mira l'encesa
flor dels amants.

Un entre tants

Un entre tants
com lluiten, moren,
amants, amants!

(paraules d'un altre mestre...)

El company de Venus ha dit...

Mar: El mar, el sol, el bressoleig de les onades... tot plegat transporta a un altre univers.

Guspira: Em diràs, a cau d'orella, qui és el mestre? (per cert, que implícitament em dius mestre: gràcies).