Salta al contingut principal

Amant

Estirada sobre una roca
Ofereixes el teu cos nu a Neptú
Que amb la seva fitora
Esguarda el reialme del mar.

Estirada sobre l’arena
El sol acarona la teva pell,
Bruna, colrada per vivències
Quotidianes.

Estirada a la vora de la mar
Les onades recorren el teu cos nu.
Dibuixen formes fugisseres,
Capricioses.

Besen el teu territori,
Talment com l’amant
Que et captiva,
Que et fa sentir plena,
Que et desitja nit i dia.

Et deixes esguardar.
Acaronar,
Besar.
Extasiada de plaer.

Comentaris

mar ha dit…
quin plaer més intens el de sentir-se acariciada per les onades...
i pel sol...
i per la brisa...
i respirar fons...
i sentir...

sentir el contacte de nueses diverses, del cos, de la sorra, de la roca, de l'aigua...
i sentir-se besada per tots els elements...

un plaer indescriptible i únic...

altre cop, m'has fet enlairar...
i desitjar...
i somniar...
i viure...

Gràcies company!
Guspira ha dit…
Un entre tants,
mira l'encesa
flor dels amants.

Un entre tants

Un entre tants
com lluiten, moren,
amants, amants!

(paraules d'un altre mestre...)
Mar: El mar, el sol, el bressoleig de les onades... tot plegat transporta a un altre univers.

Guspira: Em diràs, a cau d'orella, qui és el mestre? (per cert, que implícitament em dius mestre: gràcies).

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.