Salta al contingut principal

Assalt

Un dia et sorprendré.
T’assaltaré quan menys t’ho esperis,
Per la reraguarda,
Amb traïdoria.

Et xiuxiuejaré mots tendres,
Dolços com la mel
Que destil·la el teu cos.
I et besaré el coll isnell
Mentre el teu cap es decanta
I et deixes fer.

I les meves mans
Recorreran els teus braços,
I el teu pit sinuós,
I, juganeres, descordaran
La camisa que els oprimeix.

I tancaràs els ulls
I murmuraràs com si somniessis.
I et desfaràs el cabell,
Com la primera vegada,
Mentre d’una revolada,
Et giraràs i em besaràs amb ferotgia.

I el teu sexe i el meu
Es buscaran
Trencant els barrots de la presó
Que els engabia.

Comentaris

mar ha dit…
Genial!
Llegint-te noto la intensitat del moment a la meva pell i el desig profund de fondre's en l'altre per esdevenir un de sol...
Mar: Gràcies. Moments així valen la pena i ajuden a superar les tempestes quotidianes.
Guspira ha dit…
Ostres! mentre llegia les teves línies m'he imaginat instantàniament que algú (a qui no li he posat cara) me les versava a cau d'orella, amb aquest to de desig i sensualitat que hi poses. M'he eriçat tota...
Anònim ha dit…
Ostres després de llegir aquests versos dóna ganes que es compleixin i tot, quina flipada. Li hauré de demanar al xicot que se'l llegeixi jeje. Curiosa la paraula "isnell", tu sempre tan culte jejeje Què significa? Petons maco.
Guspira: Això sí que em fa feliç. Saber que algú té una fantasia amb aquests versos sorgits de l'espontaneïtat. No li has posat cara... Així doncs, podria ser qualsevol, fins i tot el company de Venus...
Rosseta: Passa-li, a veure si et sorprén i t'assalta. Isnell és un mot medieval, ara ja en desús, que vol dir esvelt.

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.