Un dia et sorprendré. T’assaltaré quan menys t’ho esperis,
Per la reraguarda,
Amb traïdoria.
Et xiuxiuejaré mots tendres,
Dolços com la mel
Que destil·la el teu cos.
I et besaré el coll isnell
Mentre el teu cap es decanta
I et deixes fer.
I les meves mans
Recorreran els teus braços,
I el teu pit sinuós,
I, juganeres, descordaran
La camisa que els oprimeix.
I tancaràs els ulls
I murmuraràs com si somniessis.
I et desfaràs el cabell,
Com la primera vegada,
Mentre d’una revolada,
Et giraràs i em besaràs amb ferotgia.
I el teu sexe i el meu
Es buscaran
Trencant els barrots de la presó
Que els engabia.
5 comentaris:
Genial!
Llegint-te noto la intensitat del moment a la meva pell i el desig profund de fondre's en l'altre per esdevenir un de sol...
Mar: Gràcies. Moments així valen la pena i ajuden a superar les tempestes quotidianes.
Ostres! mentre llegia les teves línies m'he imaginat instantàniament que algú (a qui no li he posat cara) me les versava a cau d'orella, amb aquest to de desig i sensualitat que hi poses. M'he eriçat tota...
Ostres després de llegir aquests versos dóna ganes que es compleixin i tot, quina flipada. Li hauré de demanar al xicot que se'l llegeixi jeje. Curiosa la paraula "isnell", tu sempre tan culte jejeje Què significa? Petons maco.
Guspira: Això sí que em fa feliç. Saber que algú té una fantasia amb aquests versos sorgits de l'espontaneïtat. No li has posat cara... Així doncs, podria ser qualsevol, fins i tot el company de Venus...
Rosseta: Passa-li, a veure si et sorprén i t'assalta. Isnell és un mot medieval, ara ja en desús, que vol dir esvelt.
Publica un comentari a l'entrada