dijous, 4 de setembre de 2008

Camp de batalla

Unes sabates al rebedor.
La samarreta al passadís.
La faldilla a la porta de la cambra.
Les calces als peus del llit.

El teu cos nuu, anhelant,
Estirat, amarat de suor,
Curull de plaer, exhaust.

Les restes de la batalla.
El territori conquerit.

11 comentaris:

Guspira ha dit...

I qui va guanyar la batalla? Mira que si arriba a venir l'enemic, us troba segur! Perquè li heu deixa't el rastre...

Guspira ha dit...

uuuuuuuui, com estem pel matí!!! Repeteixo... Perquè li heu deixat el rastre... (ara sí) ;-)

El company de Venus ha dit...

Guspira: no et preocupis, els matins sempre són durs. En aquest cas, no hi havia enemic, sinó una batalla dolça, sensual, un combat passional.
Gràcies un dia més.

mar ha dit...

després d'una batalla així...
el matí també pot ser dolç...
en veure els territoris conquerits...
i potser...
tornar a conquerir-se, a re-conquerir-se...
(em sembla que aquest verb no admet el -se, però... en aquests casos... està més que justificat, oi?)

petonets amb aires de batalles dolces i territoris explorats...

El company de Venus ha dit...

I tant que ha de ser dolç, el matí... per força...
I sí, quin goig desfer el camí fet i tornar a lluirar la batalla del desig, explorar, besar, sentir, olorar...

Guspira ha dit...

Doncs m'encanta que hi hagi batalles sense enemics i tant de bo totes les batalles fossin dolces i passionals com les teves...

El company de Venus ha dit...

No pots encertar més les teves paraules. Saps què? Si totes fossen com aquesta, els pacifistes no tindrien sentit en aquest món.

Guspira ha dit...

Tens tota la raó del món!

Veu de Mel ha dit...

Ei, que gran el teu bloc, que intens, me l'apunto!!

princeseta ha dit...

uooo que maco aquest blogspot


princesa_barcelonina

El company de Venus ha dit...

Veu de mel: Gràcies pels elogis, Veu, celebro que t'agradi. Per cert, molt bonic també el teu nick...

Princeseta: Gràcies, Princesa, ja saps que pots fer-hi cap sempre que vulguis.