Cercar en aquest blog

dimarts, 30 de setembre de 2008

De Venus a Seshat

Estimada Seshat, deessa de l’escriptura.

Les teves paraules sàvies han trencat el llindar dels segles i han arribat a les meves oïdes. Que en feia de temps que no sentia parlar de tu! I ara, aquí, usurpant l’espai dels nostres amfitrions, podem explicar-nos els nostres secrets, els nostres neguits, els nostres anhels.
Saps una cosa? Mentre vaig viure (vull dir, la meva vida terrenal, és clar) vas ser un dels meus miralls. No se’n parlava gaire dels egipcis llavors, però gràcies a un manuscrit antic, molt antic, vaig descobrir-te, i vaig començar a seguir les teves passes. Les teves històries em feien estremir, em feien volar la imaginació, volia ser com tu. I mira per on, ara compartim espai i compartim sensacions. Els nostres dits s’ajusten a les nostres mans.

Algú va dir que Això pot ser l’inici d’una gran amistat. Crec que en el nostre cas podríem dir que Això és el començament d’un doll de complicitats, de secrets explicats entre deesses, a cau d’orella, amb la saviesa dels segles que ens acompanyen, amb les experiències viscudes.

Espero rebre aviat notícies teves, Seshat. Però vigila que la teva amfitriona no interfereixi en aquest diàleg diví. Jo ho faré amb el meu amfitrió. El pobre, a voltes, és tan innocent!

Venus

1 comentari:

mar ha dit...

estimada venus, (et parla seshat)
quines admiracions més amagades i sinceres alhora, no sabia que tenia una deessa tan admirada i coneguda arreu, pendent dels meus anars i venirs, s'agraeix sincerament i no et voldria decebre...
m'agrada haver-te trobat i m'engresca iniciar aquesta proposta de compartir espais, sensacions, diàlegs immmortals, somnis, complicitats,...
Tot un repte!

una abraçada
seguim en contacte...
(et llegeixo i responc de nit per no ser descoberta...)
;)