Cercar en aquest blog

dilluns, 29 de setembre del 2008

Pluja

L’olor de la pluja
Em porta el teu record.
Un aroma humit,
Amb un punt agre,
Com el que donaves
A la meva vida.

Deixo que les gotes
Plorin sobre el meu cos,
Totes les llàgrimes
Que no he plorat.,
Que refredin el teu record,
Cada cop més llunyà,
Cada cop més difús.

4 comentaris:

mar ha dit...

una pluja molt trista...
records, llàgrimes, llunyanies, ... tot es difon?
segur que no!
veig que t'ha atrapat la melangia tardorenca... ànims company que segur que hi ha coses per celebrar, també a la tardor...
;)

El Company de Venus ha dit...

El protagonista té melangia, és cert. Però també és cert que a la tardor hi ha coses per celebrar, igual que a l'hivern, i a la primavera i a l'estiu...

Anònim ha dit...

Oooo si que és melancolic, tot i així és un excel·lent poema, m'ha encantat el de l'olor de la pluja em porta el teu record, com l'olor d'un perfum, d'una brisa d'aire... M'has fet venir melancolia a mi i tot. Petons maco.

El Company de Venus ha dit...

Rosseta: Hi ha vegades que les olors ens porten el record d'algú, ens traslladen en el temps. Deu ser aquest temps gris de tardor. Gràcies.