Mans que sense cercar-seEs troben.
Mans desconegudes
Que la màgia uneix.
Mans que frisen per atènyer
Noves sensacions.
Mans que s’entortolliguen,
Que descobreixen nous camins,
Noves geografies, nous paisatges.
Mans que guien altres mans,
Expertes, experimentades,
Envers senders oberts
Al llarg del temps.
Mans que esgarrapen,
Que estripen rutines,
Que obren finestres
A la recerca d’aire nou.
Mans que sense cercar-se
S’han trobat.
(Paraules de Venus, deesa de l'amor, en resposta als versos de Seshat, deessa egípcia de l'escriptura. Seshat, crec que això pot ser el principi d'una gran amistat, un diàleg entre deesses que s'expliquen les seves intimitats a través dels segles)
5 comentaris:
company,
ja veig que les paraules de seshat han provocat venus i ara s'ha enlairat amb aquest escrit preciós d'aquestes mans que acaronen i que es troben sense cercar-se...
m'agraden aquestes mans que estripen rutines i obren finestres recercant aire nou...
tot un repte!
;)
Pel que vaig llegint, encara em falta, aquest bloc és pura sensibilitat i sensualitat. És un plaer passar-hi una estona abans d'anar a dormir.
Segur que tindré un són ben dolç.
Bona nit!
Mar: La vida és plena de reptes... Simplement, cal no deixar-los passar i tenir tots els sentits ben alerta...
Efectivament, Venus ha agafat, com a mínim avui, el timó del vaixell.
Rita: Els elogis m'emocionen, Rita. Moltes gràcies. Celebro que t'hi trobis bé, i que sigui plaent de passejaria una estona abans d'anar a dormir. Però amb dosis mesurades, que no m'agradaria trasbalsar el teu son amb fantasies. Gràcies de nou.
uiuiui mans... dits... aiaiai!!! ;-) Mans desconegudes que sense cercar-se es troben...Mmmm, poder són mans predestinades? No ho sé, però segur que són mans que tenen molt a dir-se i a fer-se...
Mar, ara vaig a veure què diuen els teus dits... ;-)
una abraçada!
És una conjunció astral la que les ha ajuntades... Aquestes deesses són ben espavilades.
Publica un comentari a l'entrada