Cercar en aquest blog

dilluns, 6 d’octubre del 2008

De Venus a Seshat (VtoS), 2: Orígens

En tinc moltes de cartes, de versos escrits a amants, a projectes d’amants, a desconegut; cartes mai enviades, cartes escrites... Avui he obert el calaix on les guardava. Entre petits núvols de pols, n’he trobat unes quantes que m’han fet venir a la memòria instants viscuts, sentiments que creia oblidats. Te les voldria mostrar, Seshat! Et mostraré versos escrits per mi, i els escrits dels meus amants, dels bojos que em veneraren, dels pobres que em perseguiren follament...

Però deixa que abans t’expliqui una cosa: qui sóc... d’on vinc... on vaig... Perquè, espero que no t’ofenguis, sóc una mica més jove que tu.


Sóc Venus, deessa de l’amor,
Que alguns emparenten
amb la grega Afrodita
i amb l’etrusca Tutran.
Rembha, Milda, Ishtar i Isis
Són altres noms
Amb qui m’han intentat comparar.

Però Venus és única, poderosa, forta.
Sensual i plaent,
Bella en la seva nuesa.
Represento al llarg dels segles,
La veneració de l’amor, del sexe.

He tingut milers d’adeptes,
Legions d’amants a qui he correspost,
A qui he estimat, que m’han estimat.
He vist com els segles no passaven en va,
Com el meu culte,
Lluny de perdre’s,
Renaixia com l’au Fènix.

Del meu ventre va néixer Cupido,
Fill de Mart, senyor de la guerra,
El meu gran amant,
El goig més gran de la meva vida.
El vailet i les seves fletxes
Han fet que a la Terra
L’amor mogui passions,
Ha desencadenat instants de plaer,
D’atraccions que altrament
Haurien estat impossibles.

Com Venus, com Mart,
Cupido és l’encarnació de la lluita
De l’amor.

Aquesta sóc jo, la deessa venerada.
En el passat, en el present i en el futur.
Visc dels meus adeptes, moro per ells,
Però torno a la vida perquè les deesses
Som immortals.
I serem en aquest món
Fins que hi hagi una mica,
Encara que sigui una guspira,
D’amor.

PD: Recorda'm que et transcrigui alguna de les cartes dels meus amants. Et deixo, no fos cas que el meu amfitrió se n'adoni.

3 comentaris:

mar ha dit...

venus!
sóc seshat, aprofitant que la mestressa no hi és...
coneixia els teus orígens però les teves paraules em recorden clarament qui ets i algunes de les claus de la teva existència immortal...
a tu, com a mi, ens guien l'amor i la bellesa,... i pel que veig en deus tenir moltes de cartes d'amants i d'amors ... secrets?
espero descobrir-les ben aviat...

Guspira ha dit...

Cartes d'amors i desamors. Amb aquests versos m'has fet pensar en la història d'amor més encisadora que he llegit mai. M'hi has fet pensar precisament perquè parles d'ell. Una història que comença així: "Erant in quadam civitate rex et regina..." Em refereixo al conte de Psique i Cupido d'Apuleu. Una protagonista bellíssima, un promès invisible, unes proves difícils i un final feliç...

Com sempre, els teus versos tenen un encant especial i són plens de guspires d'amor...

El Company de Venus ha dit...

Mar: Seshat... A poc a poc, els aniràs descobrint... i gaudint... Són tan suggerents... Només de recordar-ho...

Guspira: Mmm... Estimada Guspira, sóc Venus... Aniré a buscar a la meva biblioteca la història d'Apuleu...
Versos especials i guspires d'amor... quants elogis... no sé si en mereixo tants...