Què dolenta és la monotonia... Tant de bo poguéssim fer i desfer a plaer de cadascú. Tant de bo quan la inèrcia ens abraça poguéssim rebatre-la i fugir corrent fàcilment. Tant de bo... però així anem passant la vida...
i si provem de fer l'esforç de canviar els nostres demà? i si provem d'imaginar noves maneres de viure la vida? i si ... ens donem l'oportunitat d'inventar noves lleis de la inèrcia tot desafiant la física i la ciència? i si...?
i si ens arrisquem?
un petó desafiant lleis quadriculades i encaixonades en avuis previsibles i monòtons ;)
Avui és com demà. 
5 comentaris:
Què dolenta és la monotonia... Tant de bo poguéssim fer i desfer a plaer de cadascú. Tant de bo quan la inèrcia ens abraça poguéssim rebatre-la i fugir corrent fàcilment. Tant de bo... però així anem passant la vida...
i si provem de fer l'esforç de canviar els nostres demà?
i si provem d'imaginar noves maneres de viure la vida?
i si ... ens donem l'oportunitat d'inventar noves lleis de la inèrcia tot desafiant la física i la ciència?
i si...?
i si ens arrisquem?
un petó desafiant lleis quadriculades i encaixonades en avuis previsibles i monòtons
;)
Guspira: És cert, la monotonia és mala consellera... Sí que hauríem de ser capaços de poder-la fer fugir, ben lluny, cap a terres estranyes...
Mar: Deia el poeta, Verdaguer, que qui no arrisca no pisca. O sigui que sí, que val la pena fer un pas endavant.. i superar-la...
Sempre és bo fer passes endavant, però sabent molt bé amb qui. Sort!
Rita: Com deia la cançó de Sopa de Cabra: 'Sempre endavant, sempre cercant resposta... No som diferents, només instants del temps'.
Publica un comentari a l'entrada