Cercar en aquest blog

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Inèrcia

Avui és com demà.
I així anem passant la vida.
Tu amb els teus neguits,
Jo amb les meves paranoies.

Avui és com demà.
Un equilibri precari de forces,
Un estira-i-arronsa continu
De dos éssers que actuen per inèrcia.

5 comentaris:

Guspira ha dit...

Què dolenta és la monotonia... Tant de bo poguéssim fer i desfer a plaer de cadascú. Tant de bo quan la inèrcia ens abraça poguéssim rebatre-la i fugir corrent fàcilment. Tant de bo... però així anem passant la vida...

mar ha dit...

i si provem de fer l'esforç de canviar els nostres demà?
i si provem d'imaginar noves maneres de viure la vida?
i si ... ens donem l'oportunitat d'inventar noves lleis de la inèrcia tot desafiant la física i la ciència?
i si...?

i si ens arrisquem?

un petó desafiant lleis quadriculades i encaixonades en avuis previsibles i monòtons
;)

El Company de Venus ha dit...

Guspira: És cert, la monotonia és mala consellera... Sí que hauríem de ser capaços de poder-la fer fugir, ben lluny, cap a terres estranyes...

Mar: Deia el poeta, Verdaguer, que qui no arrisca no pisca. O sigui que sí, que val la pena fer un pas endavant.. i superar-la...

Rita ha dit...

Sempre és bo fer passes endavant, però sabent molt bé amb qui. Sort!

El Company de Venus ha dit...

Rita: Com deia la cançó de Sopa de Cabra: 'Sempre endavant, sempre cercant resposta... No som diferents, només instants del temps'.