Us veig al fons del vagó I em recordo de totes vosaltres.
Cossos i ànimes del passat,
Boirina al fons del calaix
De la memòria.
La passió us consumeix.
Les vostres llengües es busquen
I es troben.
Les vostres mans
Palpen amb desesperació
Racons per descobrir.
Amb la impaciència de la novetat,
Del delit adolescent.
Recordo els cossos que no he tocat.
Els llavis que no he besat.
Les sensacions que no he tastat.
L’adolescència trista,
Tancada a l’armari del passat,
Amb una clau que rau al fons
Del pou de la memòria.
7 comentaris:
bon escrit
salut!!
Mq: Moltes gràcies.
Bones, impressionant com sempre les teves paraules.. Espero que l'adolescència no fos tan trista, però bé ara al present amb l'experiència que tens pots recuperar aquests moments que no has viscut i voldries haver viscut, tu ja m'entens ;) Per cert, gràcies per escriure'm al spaces. Et vaig llegint ja ho veus!
És bo recordar, però sense perdre massa temps...
Saps? per molts anys que hagin passat, quan aquella guspira s'encén... d'alguna manera es torna a l'adolescència. Hi ha coses que fem o que sentim que no canvien per molt que passi el temps.
Fes de la teva tristor passada una alegre adolescència perllongada...
Per cert... que m'he posat al dia, eh? :)
company els anys viscuts formen part de records inesborrables... també els desitjos que no vam viure, tancats en un armari, atrapats en lletres d'aventures,fugint d'un món que em venia gros...
i ara ho trobem a faltar!
bé, com diuen la rosseta i la guspira... aquests moments sempre es poden recuperar i tornar a sentir i tornar a imaginar... i tornar a viure...
;) un petó company
Rosseta: Els records, a voltes, quan tornen, són dolorosos, però també plaents, agradables. Misteris de la complexitat humana. Gràcies.
Guspira: Sí, és un retorn a l'adolescència, però amb l'experiència dels anys a l'esquena. Sí que t'has posat al dia, sí. No t'has empatxat amb tants versos?
Mar: Cert, són records, encara que fossin dolorosos en el seu moment, i a voltes ara, però són desitjos que guardats en una urna, al fons d'un armari, encara fan de bon recordar...
Publica un comentari a l'entrada