Cercar en aquest blog

divendres, 31 d’octubre del 2008

Roba interior

M’agrada quan passeges per casa
En roba interior.
Calces i sostenidors,
Senzilla, sense sofisticacions.

M’agrada abraçar-te.
Que et deixis abraçar,
I que en qualsevol racó
Els nostres cossos es trobin
Amb la urgència
De la passió espontània.
Cuina, sofà, llit,
Tant se val quan el desig impera.

M’agrada treure’t la roba,
Lentament o ràpidament,
Escala proporcional
Del nivell d’excitació,
Del temps disponible.
Fórmula matemàtica inexacta.

Descobrir que allà, soterrats,
Hi ha els encants més preuats.
Descobrir-los com si fos el primer dia.

7 comentaris:

Guspira ha dit...

No hi ha res més bonic que la senzillesa sense sofisticacions. No hi ha res més excitant que la urgència de la passió espontània. No hi ha res que m'agradi més que unes mans que sàpiguen despullar mesuradament alhora que van descobrint... Descobrint com si sempre fos el primer dia...

Amèlia ha dit...

Déu dóna pa a qui no té dents... Es lleig parlar de menjar davant dels pobres...

mar ha dit...

m'agrada sentir-me observada quan passejo en roba interior...
i que m'abracis furtivament en cada racó...
i que imperi el desig...
i que em despullis segons el "tempo" intern, ràpida o lentament...
i fer que cada dia sigui com si fos el primer...
m'agrada que m'observis...

Aix company...
és tan reconfortant sentir-se desitjada per l'home desitjat...

Amèlia ha dit...

Del tot d'acord amb la Mar: és reconfortant sentir-se desitjada per l'home desitjat. Però quan l'home que desitges, i que et desitja, no pot despullar-te segons el tempo marcat per la seva excitació perquè fa anys que despulla a algú altre... quina putada.

Amèlia ha dit...

O encara una altra: que l'home que desitges i que et desitja et proposi despullar-te i despullar-la a ella alhora! Suggerent, arriscat, viciós, malatís?

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Senzillesa i excitació... Per què són dos mots que amb el temps sembla que s'oblidi? Com si ja no fos el primer dia?

Mar: No hi ha res més reconfortant que sentir-se desitjada... o un home desitjat.

Amèlia: Mmm... Això és una de les grans putades. Per què els humans no podem esborrar els discos durs?

cercador d'emocions ha dit...

en discreta luxúria
tornes el desig
al despullar-te

subtil gest
que escampa el rastre
de la teva flaire