Salta al contingut principal

Roba interior

M’agrada quan passeges per casa
En roba interior.
Calces i sostenidors,
Senzilla, sense sofisticacions.

M’agrada abraçar-te.
Que et deixis abraçar,
I que en qualsevol racó
Els nostres cossos es trobin
Amb la urgència
De la passió espontània.
Cuina, sofà, llit,
Tant se val quan el desig impera.

M’agrada treure’t la roba,
Lentament o ràpidament,
Escala proporcional
Del nivell d’excitació,
Del temps disponible.
Fórmula matemàtica inexacta.

Descobrir que allà, soterrats,
Hi ha els encants més preuats.
Descobrir-los com si fos el primer dia.

Comentaris

Guspira ha dit…
No hi ha res més bonic que la senzillesa sense sofisticacions. No hi ha res més excitant que la urgència de la passió espontània. No hi ha res que m'agradi més que unes mans que sàpiguen despullar mesuradament alhora que van descobrint... Descobrint com si sempre fos el primer dia...
Amèlia ha dit…
Déu dóna pa a qui no té dents... Es lleig parlar de menjar davant dels pobres...
mar ha dit…
m'agrada sentir-me observada quan passejo en roba interior...
i que m'abracis furtivament en cada racó...
i que imperi el desig...
i que em despullis segons el "tempo" intern, ràpida o lentament...
i fer que cada dia sigui com si fos el primer...
m'agrada que m'observis...

Aix company...
és tan reconfortant sentir-se desitjada per l'home desitjat...
Amèlia ha dit…
Del tot d'acord amb la Mar: és reconfortant sentir-se desitjada per l'home desitjat. Però quan l'home que desitges, i que et desitja, no pot despullar-te segons el tempo marcat per la seva excitació perquè fa anys que despulla a algú altre... quina putada.
Amèlia ha dit…
O encara una altra: que l'home que desitges i que et desitja et proposi despullar-te i despullar-la a ella alhora! Suggerent, arriscat, viciós, malatís?
Guspira: Senzillesa i excitació... Per què són dos mots que amb el temps sembla que s'oblidi? Com si ja no fos el primer dia?

Mar: No hi ha res més reconfortant que sentir-se desitjada... o un home desitjat.

Amèlia: Mmm... Això és una de les grans putades. Per què els humans no podem esborrar els discos durs?
en discreta luxúria
tornes el desig
al despullar-te

subtil gest
que escampa el rastre
de la teva flaire

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.