M’agrada quan passeges per casaEn roba interior.
Calces i sostenidors,
Senzilla, sense sofisticacions.
M’agrada abraçar-te.
Que et deixis abraçar,
I que en qualsevol racó
Els nostres cossos es trobin
Amb la urgència
De la passió espontània.
Cuina, sofà, llit,
Tant se val quan el desig impera.
M’agrada treure’t la roba,
Lentament o ràpidament,
Escala proporcional
Del nivell d’excitació,
Del temps disponible.
Fórmula matemàtica inexacta.
Descobrir que allà, soterrats,
Hi ha els encants més preuats.
Descobrir-los com si fos el primer dia.
Comentaris
i que m'abracis furtivament en cada racó...
i que imperi el desig...
i que em despullis segons el "tempo" intern, ràpida o lentament...
i fer que cada dia sigui com si fos el primer...
m'agrada que m'observis...
Aix company...
és tan reconfortant sentir-se desitjada per l'home desitjat...
Mar: No hi ha res més reconfortant que sentir-se desitjada... o un home desitjat.
Amèlia: Mmm... Això és una de les grans putades. Per què els humans no podem esborrar els discos durs?
tornes el desig
al despullar-te
subtil gest
que escampa el rastre
de la teva flaire