Mira quins versos que vaig trobar l'altre dia, Seshat, tot regirant calaixos de cartes d'amants. Volia compartir-los amb tu perquè eren d'un amant molt especial.
Asseyala'm, si et plau, el meu camí
amb el teu gest mutilat i diví...
vers on? Senyora d'una terra morta,
mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic,
perquè saps que dels dos ets la més forta
Tu, que només ets bella! Mabre groc,
no sollat per les llagrimes ni el foc.
(Màrius Torres)
1 comentari:
Hola Venus!
Quants dies!
Aprofito ara que la meva mestressa feineja lluny de l'ordinador...
quin amant més ilustre i quines belles paraules! Dedicades a tu? Deessa Venus?
Felicitats!
Un petó bonica!
(Tinc correspondència inèdita trobada entre altres papers que publicaré properament... aviat tindràs noves notícies!)
Marxo que sento passes!
SESHAT
Publica un comentari a l'entrada