Cercar en aquest blog

dimecres, 12 de novembre de 2008

Ascensor

M’esguardes des de l’altra banda
del mirall.
Imatge inassolibre, efímera,
Que en uns pocs instants desapareixerà.

Les portes s’obriran
I abandonaràs la nau.
Jo, com el capità,
Agafaré fort el timó
I entomarè el temporal,
Cantaré la cançó de la tristesa.

Maleeixo no haver seguit
El teu somrís,
El frec a frec dels nostres braços.

12 comentaris:

mar ha dit...

suggeridores imatges i emocions, efímeres... dins d'una nau transportadora...
cap al més enllà?

El Company de Venus ha dit...

Mar: Posem que, metafòricament, sí, és una nau que va més enllà, lluny, potser cap a la fi del món. Gràcies.

Rita ha dit...

Qualsevol lloc, i en un instant, pot fer conèixer, desitjar i enyorar...

El Company de Venus ha dit...

Rita: D'instants d'aquests, al llarg del dia, n'hi pot haver tants...!

Guspira ha dit...

Aaaaaix... instants efímers que perpetuen en el nostre record... i més encara, si el somrís és deliciós...

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Són instants que queden enregistrats... i que són bonics de reviure tot tancant els ulls.

Amèlia ha dit...

Deu ser perquè pujo sempre per l'escala... Potser que canviï aquest costum tan sa.

El Company de Venus ha dit...

Amèlia: Puja o baixa amb ascensor de tant en tant... i gaudeix de les vistes. Tot i que a les escales també hi han situacions. Hi pensaré, crec que m'has fet venir una idea.

Amèlia ha dit...

Compartiràs la idea? Avisa abans, que em poso perfum.

El Company de Venus ha dit...

Amèlia: Si sento un aroma poderós... sabré que ets tu, no?

EVASEX ha dit...

Ascensor...Ascendre...augmentar...crèixer...engrandir...Si sè el que tenen els ascensors: el seu ritme. És el mateix ritme que té la passió, el desig, la fam de sexe. Una cadència creixent, penetrant la qual fins i tot quan descendeix cerca el seu creixement una altra vegada.
EVASEX

El Company de Venus ha dit...

Evasex: Tota la raó.