Salta al contingut principal

Ascensor

M’esguardes des de l’altra banda
del mirall.
Imatge inassolibre, efímera,
Que en uns pocs instants desapareixerà.

Les portes s’obriran
I abandonaràs la nau.
Jo, com el capità,
Agafaré fort el timó
I entomarè el temporal,
Cantaré la cançó de la tristesa.

Maleeixo no haver seguit
El teu somrís,
El frec a frec dels nostres braços.

Comentaris

mar ha dit…
suggeridores imatges i emocions, efímeres... dins d'una nau transportadora...
cap al més enllà?
Mar: Posem que, metafòricament, sí, és una nau que va més enllà, lluny, potser cap a la fi del món. Gràcies.
Rita ha dit…
Qualsevol lloc, i en un instant, pot fer conèixer, desitjar i enyorar...
Rita: D'instants d'aquests, al llarg del dia, n'hi pot haver tants...!
Guspira ha dit…
Aaaaaix... instants efímers que perpetuen en el nostre record... i més encara, si el somrís és deliciós...
Guspira: Són instants que queden enregistrats... i que són bonics de reviure tot tancant els ulls.
Amèlia ha dit…
Deu ser perquè pujo sempre per l'escala... Potser que canviï aquest costum tan sa.
Amèlia: Puja o baixa amb ascensor de tant en tant... i gaudeix de les vistes. Tot i que a les escales també hi han situacions. Hi pensaré, crec que m'has fet venir una idea.
Amèlia ha dit…
Compartiràs la idea? Avisa abans, que em poso perfum.
Amèlia: Si sento un aroma poderós... sabré que ets tu, no?
EVASEX ha dit…
Ascensor...Ascendre...augmentar...crèixer...engrandir...Si sè el que tenen els ascensors: el seu ritme. És el mateix ritme que té la passió, el desig, la fam de sexe. Una cadència creixent, penetrant la qual fins i tot quan descendeix cerca el seu creixement una altra vegada.
EVASEX

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.