Cercar en aquest blog

dijous, 6 de novembre del 2008

De matinada


He tastat els teus llavis de matinada,
Encara mig adormida,
Murmurant paraules de l’inconscient.

He vist despertar l’excitació de l’instant,
El desig fugisser,
adormit entre els llençols,
en els racons de la memòria.

He sentit els moviments del teu cos,
Instints alliberatsm
Efímers, sincers.

Les meves mans cerquen les teves,
Refugiades al teu sexe,
Recorrent camins apresos al llarg del temps.
Però encara per descobrir.

8 comentaris:

mar ha dit...

paraules encisadores que amaguen despertars voluptuosos i sensuals...
paraules que encenen la imaginació i el desig...
paraules màgiques...
instants eterns...

Amèlia ha dit...

Ai... no s'hi val. Jo també en vull!

El Company de Venus ha dit...

Mar: Quin millor despertar que aquest? Que fa marxar la son, fa glatir de desig i et torna a submergir en l'oceà dels somnis.

Amèlia: No pateixis... N'hi ha per tothom!

Rita ha dit...

Ja ho dius bé... Quin millor despertar que aquest?

Si ens despertéssim així més sovint, el món aniria molt millor. Segur! :-)

Bon capde!

Amèlia ha dit...

Snif... I jo despertant-me abraçada al coixí... El món està molt mal repartit.

El Company de Venus ha dit...

Ai, els coixins... Sempre a punt per a aquests moments de necessitat, de malenconia, de desig...

Guspira ha dit...

Somnis delitosos de matinades fogoses...Desig, desig, desig...

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Despertars plaents.