dimecres, 5 de novembre de 2008

Màgia VII


Vine al meu costat.
Seu. Relaxa’t.
Deixa que acosti els meus llavis
A la teva orella.
Que murmuri secrets
Que duc amagats al dins,
Profundament, gravats a la pell.
Deixa que et digui
Que em provoques.
Deixa que et digui
Que jo també et provoco.
Maliciosament,
Els llavis s’acostaran al lòbul,
I les dents el mossegaran.
Sentiràs l’alè de la respiració,
Com s’accelera,
Com la passió es desboca,
Com la llengua s’endinsa
En el laberint.
I t’assaltaré.
En un combat sense guanyador,
Sense perdedor.
En un cos a cos consentit,
Atrapats en un temps,
En un espai fictici.
Un univers de desig latent.

Vine al meu costat.
Seu. Relaxa’t.
El fictici esdevé real.

8 comentaris:

rosseta ha dit...

Crec que des d'avui tots pararem molt bé l'orella jeje Ah molt important millor un alè de la respiració que tota la respiració en sí, a mi m'ho van fer i de poc no em quedo sorda amb tant d'aire! Preciós el poema, ningú es negaria a una cosa així.

mar ha dit...

mmm...
que bé que sona aquesta nova màgia d'avui...
Sec i em relaxo...
tanco els ulls i escolto els secrets que dus gravats a la pell i deixo que s'endinsin en profunditats misterioses...
buuufff, company...
les teves paraules m'arrosseguen i se m'emporten a universos quasi-reals...

Obro els ulls i aterro a la realitat.

un petonet fictici...

El Company de Venus ha dit...

Rosseta: Cal parar sempre l'orella, sempre, mai se sap què podem sentir. I sí, ningú no es negaria a una cosa així. Deixar-se anar i viure un instant màgic.

El Company de Venus ha dit...

Mar: Aquesta és una de les coses més importants: que les paraules ens traslladin a altres mons, a altres temps, a espais íntims de complicitat, curulls de somnis i de sensacions. Gràcies.

TERESA ha dit...

M'assec, escolto i em relaxo....que moments mes intens¡¡¡

El Company de Venus ha dit...

Teresa: D'això es tracta. D'asseure's, escoltar i relaxar-se... i deixar-se fer per passar a moments d'intensitat.

Guspira ha dit...

Ufff... on dius que he de seure???
Com sempre, els teus versos descriuen minuciosament aquest desig latent que per sort, trobem en el teu univers...
Esgarrifador!

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Un bon sofà i deixar fer, deixar-se fer, aturar el temps i esborrar l'espai. Desitjar.