He tastat els teus llavis de matinada,
Encara mig adormida,
Murmurant paraules de l’inconscient.
He vist despertar l’excitació de l’instant,
El desig fugisser,
adormit entre els llençols,
en els racons de la memòria.
He sentit els moviments del teu cos,
Instints alliberatsm
Efímers, sincers.
Les meves mans cerquen les teves,
Refugiades al teu sexe,
Recorrent camins apresos al llarg del temps.
Però encara per descobrir.
8 comentaris:
paraules encisadores que amaguen despertars voluptuosos i sensuals...
paraules que encenen la imaginació i el desig...
paraules màgiques...
instants eterns...
Ai... no s'hi val. Jo també en vull!
Mar: Quin millor despertar que aquest? Que fa marxar la son, fa glatir de desig i et torna a submergir en l'oceà dels somnis.
Amèlia: No pateixis... N'hi ha per tothom!
Ja ho dius bé... Quin millor despertar que aquest?
Si ens despertéssim així més sovint, el món aniria molt millor. Segur! :-)
Bon capde!
Snif... I jo despertant-me abraçada al coixí... El món està molt mal repartit.
Ai, els coixins... Sempre a punt per a aquests moments de necessitat, de malenconia, de desig...
Somnis delitosos de matinades fogoses...Desig, desig, desig...
Guspira: Despertars plaents.
Publica un comentari a l'entrada