dilluns, 10 de novembre de 2008

Geometria obsessiva

Geometria convertida en obsessió,
Una passió exacerbada.
Línies rectes que desfilen
A l’infinit,
Corbes que s’endinsen sinuosament
Vers paratges ignots.

Figures geomètriques
Incrustades al teu cos.
Sotmeses a fórmules matemàtiques,
Reduïdes a una única incògnita.

Tu.

10 comentaris:

òscar ha dit...

él TU és, veritablement, l'autèntica ics de l'eqüació

Amèlia ha dit...

Si algú em fes poemes com els que tu fas, em sembla que m'hi casaria.

El Company de Venus ha dit...

Òscar: Gràcies, Òscar. La X, en tant que incògnita, és misteriosa.

Amèlia: Mmm... Ho tindré en compte... tot i que no sóc gaire de matrimonis...

mar ha dit...

Quin univers matemàtic més atraient...
Desxifrar fórmules i isolar incògnites...
Mai se m'havia acudit imaginar unes matemàtiques tan divertides i això que les he ensenyat durant més de vint anys...
Falta d'imaginació?
Potser series un bon mestre...
;)

Rita ha dit...

No tinc paraules, només un suspir ben gran, aissssssss! :-)

El Company de Venus ha dit...

Mar: No hi ha més misteri que descobrir fórmules enravessades, complicades, i desxifrar-ne les incògnites.

Rita: Un sospir és molt sensual, també.

Lydia ha dit...

Curvas... rectas... lineas que se dibujan en la mente y en cada una de las caricias.
No sé si es matemático... pero sí científicamente probado... jeje.

El Company de Venus ha dit...

Lydia: Cierto, científicamente probado... con sus resultados.

Guspira ha dit...

A mi el meu profe no m'ho va explicar així, eh? :)

Molt perspicaç... M'agrada la teva imaginació!

El Company de Venus ha dit...

Guspira: A mi tampoc m'ho van explicar així... Però m'hauria agradat que m'ho haguessin explicat d'aquesta manera. ;)