Geometria convertida en obsessió, Una passió exacerbada.
Línies rectes que desfilen
A l’infinit,
Corbes que s’endinsen sinuosament
Vers paratges ignots.
Figures geomètriques
Incrustades al teu cos.
Sotmeses a fórmules matemàtiques,
Reduïdes a una única incògnita.
Tu.
10 comentaris:
él TU és, veritablement, l'autèntica ics de l'eqüació
Si algú em fes poemes com els que tu fas, em sembla que m'hi casaria.
Òscar: Gràcies, Òscar. La X, en tant que incògnita, és misteriosa.
Amèlia: Mmm... Ho tindré en compte... tot i que no sóc gaire de matrimonis...
Quin univers matemàtic més atraient...
Desxifrar fórmules i isolar incògnites...
Mai se m'havia acudit imaginar unes matemàtiques tan divertides i això que les he ensenyat durant més de vint anys...
Falta d'imaginació?
Potser series un bon mestre...
;)
No tinc paraules, només un suspir ben gran, aissssssss! :-)
Mar: No hi ha més misteri que descobrir fórmules enravessades, complicades, i desxifrar-ne les incògnites.
Rita: Un sospir és molt sensual, també.
Curvas... rectas... lineas que se dibujan en la mente y en cada una de las caricias.
No sé si es matemático... pero sí científicamente probado... jeje.
Lydia: Cierto, científicamente probado... con sus resultados.
A mi el meu profe no m'ho va explicar així, eh? :)
Molt perspicaç... M'agrada la teva imaginació!
Guspira: A mi tampoc m'ho van explicar així... Però m'hauria agradat que m'ho haguessin explicat d'aquesta manera. ;)
Publica un comentari a l'entrada