Salta al contingut principal

Geometria obsessiva

Imatge
Escrita per
Geometria convertida en obsessió,
Una passió exacerbada.
Línies rectes que desfilen
A l’infinit,
Corbes que s’endinsen sinuosament
Vers paratges ignots.

Figures geomètriques
Incrustades al teu cos.
Sotmeses a fórmules matemàtiques,
Reduïdes a una única incògnita.

Tu.

Comentaris

òscar ha dit…
él TU és, veritablement, l'autèntica ics de l'eqüació
10 de novembre del 2008, a les 11:19
Amèlia ha dit…
Si algú em fes poemes com els que tu fas, em sembla que m'hi casaria.
10 de novembre del 2008, a les 11:35
El Company de Venus ha dit…
Òscar: Gràcies, Òscar. La X, en tant que incògnita, és misteriosa.

Amèlia: Mmm... Ho tindré en compte... tot i que no sóc gaire de matrimonis...
10 de novembre del 2008, a les 11:40
mar ha dit…
Quin univers matemàtic més atraient...
Desxifrar fórmules i isolar incògnites...
Mai se m'havia acudit imaginar unes matemàtiques tan divertides i això que les he ensenyat durant més de vint anys...
Falta d'imaginació?
Potser series un bon mestre...
;)
10 de novembre del 2008, a les 14:22
Rita ha dit…
No tinc paraules, només un suspir ben gran, aissssssss! :-)
10 de novembre del 2008, a les 15:53
El Company de Venus ha dit…
Mar: No hi ha més misteri que descobrir fórmules enravessades, complicades, i desxifrar-ne les incògnites.

Rita: Un sospir és molt sensual, també.
10 de novembre del 2008, a les 16:39
Lydia ha dit…
Curvas... rectas... lineas que se dibujan en la mente y en cada una de las caricias.
No sé si es matemático... pero sí científicamente probado... jeje.
10 de novembre del 2008, a les 18:09
El Company de Venus ha dit…
Lydia: Cierto, científicamente probado... con sus resultados.
11 de novembre del 2008, a les 8:45
Guspira ha dit…
A mi el meu profe no m'ho va explicar així, eh? :)

Molt perspicaç... M'agrada la teva imaginació!
13 de novembre del 2008, a les 22:43
El Company de Venus ha dit…
Guspira: A mi tampoc m'ho van explicar així... Però m'hauria agradat que m'ho haguessin explicat d'aquesta manera. ;)
14 de novembre del 2008, a les 8:34
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació