Cercar en aquest blog

dimecres, 10 de desembre de 2008

M’encalces i em deixo encalçar

M’encalces i em deixo encalçar,
Seduïda pels teus gestos,
Per la teva olor,
Pel teu cos impur.

Els teus ulls em despullen,
Les teves mans fan la resta,
Avançant pas a pas
Per camins desconeguts.

Llepa’m. Vull sentir com la teva llengua
Escriu el discurs del plaer
Sobre el meu cos,
Incansable, extasiada,
Deessa divina.

Atura’t aquí,
On saps que hi trobaràs recer.
Enfonsa-t’hi, sense port,
Sense presses.
Jo et guiaré per aquest sender
Fosc, humit, delitós.

No miris enrere.
Deixa que les meves mans
Et mostrin el camí.
A canvi d’aquesta concessió
Tindràs el meu plaer als teus llavis,
A la teva llengua.
La teva boca tastarà el mannà diví.

2 comentaris:

mar ha dit...

Uauuu!!!
Les teves paraules són exquisides i transporten a altres móns...

El Company de Venus ha dit...

Mar: Gràcies, com sempre. Aquesta és la missió de les meves paraules: que ens transportin a altres mons només tancant els ulls.