dimarts, 26 de maig de 2009

Petits grans plaers (XVI)

Arraulir-me
Contra la teva esquena.
Posar el cap
Contra el teu coll.
I aspirar profundament
Abans que la son em venci.

Com dues culleretes
Desades ordenadament
En un calaix.

17 comentaris:

maria ha dit...

Quina sensació més bonica...

Lydia ha dit...

Un pequeño y gran placer... de dar y de recibir...

Baraula ha dit...

Això és. Tan fàcil i ara em sembla un plaer llunyà... Quantes hores queden perquè arribi l'hora d'anar-me'n al llit?

Albanta ha dit...

Són moments màgics, com dius tu... petits grans plaers.
Una abraçada

Morbosa ha dit...

hola!! passaré per aquí més sovint!! un bon descobriment!!

mar ha dit...

M'encanta adormir-me així...

Rita ha dit...

Una de les maneres més delicioses d'agafar el son...

M'ha encantat això de les culleretes... És ben cert! :-)

Kiiro ha dit...

Com dues culleretes...

Ho trobo a faltar...

El Company de Venus ha dit...

Maria: Una bonica sensació, és cert.

Lydia: Sí. Dar y recibir, así es.

Baraula: Va costar que passés el temps?

Albanta: Són això, aquesta sèrie: petits grans plaers.

Morbosa: Gràcies. Tenim obert les 24 hores.

Mar: És preciós, adormir-se així.

Rita: És tal qual: com dues culleretes.

Kiiro: Ho trobes a faltar? Paciència, tot arribarà de nou.

historiesc ha dit...

primer concurs de relats de www.historiescurtes.ppcc.cat
Si no has escrit mai un relat anima't!!! Sempre hi ha una primera vegada.

La temàtica del relat ha de ser l’amor a distància.
L’extensió màxima ha de ser de 500 paraules.
Si voleu que sigui dels més vistos podeu enviar una fotografia conjunta que es posarà juntament amb el relat.
Els podeu enviar fins el 26 de juny al e-mail: endsi@hotmail.com
A partir d’aquest dia penjarem tots els relats rebuts i seran els mateixos visitants qui votin el millor.
El relat guanyador obtindrà un pen drive de 2 gigas de memòria.

rosseta ha dit...

Ui jo sóc més de què cadascú dormi al seu costat del llit xD. M'ha agradat la comparació de les dues culleretes.

El Company de Venus ha dit...

En això dels gustos sí que cadascú té les seves pròpies particularitats. Jo no sé si dir-te si m'agrada més ser la primera cullereta o la darrera.

òscar ha dit...

beneït calaix.

Guspira ha dit...

Olorar les sensacions de l'amor, del desig i després de la tranquil·litat arraulida en dos cossos ben junts...
On s'ha de pagar??? :)

El Company de Venus ha dit...

Òscar: Qui pogués arraulir-se sempre en aquest calaix.

Guspira: Preciós, això. Pagar? Pagant no és el mateix. Però sí, sí que a voltes pagaries.

Mercè Climent ha dit...

Mmmmmh, com dues culleretes. Que dolcet. M'agrada.
Salutacions.

El Company de Venus ha dit...

Mercè: Gràcies i benvinguda.