Part II Aliens a la realitat que us envolta,
Descobreixes una màgia imaginada,
Gairebé viscuda.
Talment com en aquesta hora que,
Asseguda, amb els ulls encara tancats,
Un tro, metàl•lic, et torna a la realitat.
El cafè, damunt la taula, ja no fumeja.
L’escalfor s’ha extingit.
La penombra encara bressola
Els teus pensaments, els teus records.
Un calfred recorre el cos.
Una sensació de benestar t’inunda.
6 comentaris:
Tancar els ulls i deixar-se portar per aquesta màgia que ens pot dur fins a sensacions gairebé reals és encisador... I quedar-se amb regust dolç, encara ho és més!
El després... quan ha anat tant bé... és tant o més deliciós, també.
Quan una està en aquest estat d'embriaguesa pel descobriment de l'altre...
res no existeix al teu voltant...
tancar els ulls i reviure aquells instants sublims...
MÀGIA assegurada!!!
Guspira: Tens raó, pot ser tan intens com si ho haguessis viscut. És clar que viure-ho... Buff, és encara més emocionant.
Rita: Ja ho pots ben dir, ja.
Mar: La màgia està assegurada, i els somnis s'envolen cap a galàxies llunyanes.
el rewind, el després al cap no supera el moment però si acosta tant ...
Òscar: Doncs sí, és cert.
Publica un comentari a l'entrada