Cercar en aquest blog

dilluns, 12 de gener del 2009

M’enlluerna la mirada

M’enlluerna la mirada.
I m’hi quedo atrapat.
Com a la nit, darrere el volant,
Dos fars et colpegen els ulls
I ets incapaç d’apartar la mirada
Cap a l’altra banda de la carretera.

Com el borinot que vola
Encegat fent cercles,
Al voltant de la bombeta,
Desorientat, la vista perduda.

Com el cercle fosc que roman
Quan tanques els ulls
Després de mirar el sol
En una ullada ràpida, feridora.

M’enlluerna la teva mirada.
I m’hi quedo atrapat,
En aquests ulls.

4 comentaris:

Rita ha dit...

Ser la font d'inspiració és fantàstic, però que l'inspirat ho sàpiga expressar així és el millor que et pot passar.
Com sempre, dóna gust començar el dia llegint-te.
Bona setmana!

El Company de Venus ha dit...

Rita: Dóna gust començar el dia amb aquests comentaris. El sol anhelat té una altra brillantor.

mar ha dit...

quedar-se atrapada en una mirada...
fil invisible que uneix i lliga...
enlluernada per uns ulls...
aix...

El Company de Venus ha dit...

Mar: Realment, les mirades atrapen. Tot i que a voltes costa d'endinsar-s'hi.