divendres, 9 de gener de 2009

Dialèctica

Mata el desig que m’atenalla,
Que em desperta a la nit,
Amarat de suor,
Amb febre a la carn.

***

Clava’t dins meu.
Vull sentir-te ben endins,
Fins al fons de tot,
Fins al limit de les teves possibilitats.
I de les meves.

Alça’m fins a l’infinit.
Vull tocar el cel
amb la punta dels dits.
Resseguir amb la mirada
Els teus embats.
Sentir-los amb la cadència accelerada
De la passió amagada.
Vull sentir l’esclat dels fluids,
Que profanin la meva intimitat,
Que em recorrin tots els porus del cos,
Curull de desig.

7 comentaris:

Lydia ha dit...

Nuevamente esa canción que acompañaba un ritmo ardiente, cargado de pasión... y de romanticismo.

mar ha dit...

Llegir-te i gairebé tocar el cel...

El Company de Venus ha dit...

Lydia: Gràcies.

Mar: El més gran elogi.

Guspira ha dit...

Com sempre, uns versos que traspuen la més dolça de les sensualitats...
Em ratifico en les paraules de la Mar i afegeixo que llegir-te és un plaer perpetu...

belita ha dit...

Sensualitat a fror de pell i a cop de desitg.

Molt maco.

montis insania ha dit...

Bonito blog y lleno de sensibilidad.

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Gràcies per l'elogi. Buff, quina responsabilitat això del plaer perpetu.

Belita: Gràcies.

Montis Insania: Torna quan vulguis.