Cercar en aquest blog

dimecres, 11 de març del 2009

Ronda de nit

Ronda de nit
Pels carrers banyats
De pluja,
Il•luminats de lluna.

Ronda de nit,
Amb la fidel companyia
De l’ombra,
Inseparable,
Que m’avança,
Que retrocedeix.
Influx delñs fanals
Que amb sa llum trista
Fan mon camí mes feixuc.

Ronda de nit
Per escenaris irreals,
Per valls pregondes,
Per cims ufanosos,
Per mars llunyans,
Per constel•lacions siderals.

Ronda de nit,
D’introspecció,
De retrobament,
De descobriment
De la soledat.

3 comentaris:

mar ha dit...

m'encanten les rondes de nit...
poden ser màgiques...
diumenge passat en vaig viure una de molt especial...
gràcies company per fer-me-la recordar amb les teves boniques paraules...
petonets

rosseta ha dit...

Quanta soledat en una nit amb lluna plena. Ella si que ens acompanya en aquest recorregut nocturn ;)
Per cert, m'agrada molt la foto que has posat al principi del blog. Tan debò es veies sempre una nit així.

El Company de Venus ha dit...

Mar: De res.

Rosseta: Cert, la lluna és com el nostre àngel de la guarda. I la foto, sí, és preciosa.