Salta al contingut principal

Correlat

Imatge
Escrita per

Plora el cel.
Llàgrimes silencioses
S’escolen pels racons
De la memòria
De la gran urbs.

Carrers, edificis,
Cotxes, arbres...
Tot queda moll
D’aquesta tristesa
Que emana del més profund
Del teu ésser.

Cau la tarda.
Els llums elèctrics,
Acabats d’encendre,
Pinten un nou escenari
Al drama quotidià.

L’aigua,
tantes voltes purificadora,
és ara un parany mortal.
Una malenconia t’envaeix.
Et sostrau de la realitat.
Et llança violentament
Al fons de l’abisme.

Impotent,
Contemples com damunt
El teu cap, el bri de llum
Que et guiava,
Es va fent més i més petit.

Tanques els ulls.
Potser per últim cop.
En aquesta nit advenidora.

Silenci.
Foscor.

Comentaris

mar ha dit…
Llegeixo i rellegeixo i m'envaeix una tristor absoluta...
Tant de bo aquestes paraules s'omplin de nou de llum i colors que encenguin noves flames d'il·lusió i esperança en aquest espai erm i dessolador.
Bon cap de setmana company.
25 d’abril del 2009, a les 9:40
Guspira ha dit…
A vegades quan estem tristos i sentim que no trobem forces per tirar endavant el cel sembla que ens acompanyi en el nostre dolor. I quan no veiem la llum, el cel enfosqueix davant del nostre rostre... Avui he tingut aquesta sensació llegint-te... Desitjo que aquesta foscor sigui passatgera, que el cor no plori més i l'envaeixi una felicitat eterna...
desitjo que si torna un dia fosc de pluja, sigui un bon escenari per trobar-te en els teus pensaments més positius, que puguis escoltar bona música i llegir o escriure amb serenor...
Molts d'ànims i una forta abraçada!
26 d’abril del 2009, a les 12:25
El Company de Venus ha dit…
Mar: Sort que les ombres s'esvaeixen amb el sol.

Guspira: Vaja, quin greu em sap haver-te provocat aquesta sensació. Avui, però, ja lluu el sol!
27 d’abril del 2009, a les 14:02
Guspira ha dit…
Ei, que no et sàpiga greu... :) és la sensació que vaig tenir... potser vaig aprofundir massa... De totes maneres, celebro que ja lluï el sol!
6 de maig del 2009, a les 22:07
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació