Cercar en aquest blog

divendres, 15 de maig de 2009

Petits grans plaers (XV)


Resseguir amb la mirada
L’estela que deixes al teu pas.

Olorar l’aroma
Del teu perfum,
Que resta en l’ambient al teu pas.

Tocar amb el capciró dels dits
Els àtoms i mol·lècules
Que has desplaçat al teu pas.

Amarats de tu.

9 comentaris:

maria ha dit...

Bonica poesia.
A mi em passa el mateix quan veig un home guapo.

Rita ha dit...

Que n'és d'important tenir aquesta sensibilitat...

Et felicito, ets molt generós! :-)

mar ha dit...

amarat d'estimació...

El Company de Venus ha dit...

Maria: Gràcies. És una sensació molt bonica i agradable. I més girar-se i seguir-ne l'estela amb la vista.

Rita: Gràcies. Sí que és important, sí.

Mar: Molt.

Guspira ha dit...

Esperar el moment de poder somiar amb els ulls ben oberts...Amatent a qualsevol sensació despresa...
Sí senyor! un gran plaer...

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Evidentment.

Albanta ha dit...

Company... breu i bonic... Amarats de tu!!

La RaTeta Miquey ha dit...

vé a ser el mateix... tu dit de manera MOLT més tendre, més maca. Felicitats!

El Company de Venus ha dit...

Albanda: Gràcies.

La RaTeta Miquey: Benvinguda. Si és que la primavera, el que dic...